El meu recorregut lingüístic s’inicia en una llar valencianoparlant, on el valencià ha estat la llengua de socialització principal, tant a casa com a l’escola i les relacions socials. Aquesta llengua constitueix així una part essencial de la meva identitat i de la transmissió cultural. La seva vitalitat en el meu entorn m’ha permès desenvolupar una competència avançada en entendre, parlar, llegir i escriure.
Paral·lelament, el castellà també ha tingut un paper important, especialment en l’àmbit social i a través dels mitjans de comunicació i la música. Aquesta convivència ha generat una situació de bilingüisme actiu que m’ha permès desenvolupar una fluïdesa destacable en les dues llengües.
Pel que fa a l’anglès, vaig començar a aprendre’l a l’escola, si bé és cert que durant molts anys he tingut dificultats amb aquesta llengua, ja que l’ensenyament era molt centrat en la gramàtica. Va ser quan vaig començar a consumir sèries, pel·lícules i música en anglès quan vaig començar a millorar de forma natural. També vaig assistir a una acadèmia i, posteriorment, vaig participar en intercanvis lingüístics amb parlants natius, el que em va ajudar a superar les barreres inicials amb l’idioma i, avui en dia, de fet, l’habilitat oral és el que millor domino. Això sí, si passo molt de temps sense parlar-lo me n’oblido fàcilment.
D’altra banda, tot i que el meu pare va néixer i viure a França, jo mai he après aquesta llengua de manera formal. No obstant això, treballar al Parc Güell em va permetre aprendre algunes frases per comunicar-me amb els visitants tant en francès com en italià, i em va ajudar a desenvolupar una major curiositat per les llengües.
Al llarg dels anys, he viscut situacions que exemplifiquen els estereotips i prejudicis lingüístics. Recordo comentaris sobre la meva pronunciació en anglès o sobre expressions informals en valencià, principalment quan vaig viure a Andorra i Barcelona, on vaig rebre comentaris de tota classe pel fet d’expressar-me en la meva llengua. Això em va portar a adaptar-me al català central, però també vaig trobar persones molt interessades a aprendre valencià, fet que em va fer valorar més la riquesa per la diversitat lingüística.
Tot aquest recorregut m’ha portat a entendre el concepte de repertori lingüístic com una eina que reflecteix les funcions específiques de cada llengua en la meva vida. El valencià i el castellà són llengües d’ús quotidià, mentre que l’anglès s’utilitza principalment en contextos acadèmics i professionals.
Inspirant-me en el Portafolis Europeu de Llengües, crec en la importància de ser una aprenenta autònoma per gestionar l’aprenentatge al llarg de la vida. Aprendre llengües no és només una necessitat comunicativa, sinó una font d’enriquiment personal i cultural. Aquesta autobiografia lingüística em serveix per promoure el plurilingüisme i la diversitat a les aules. Compartir aquestes experiències pot ajudar l’alumnat a reflexionar sobre la seva pròpia realitat lingüística i valorar la diversitat com una eina per construir ponts culturals i millorar la convivència.
Debatcontribution 0el R4-3
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.